Eixírem de Torrent amb direcció oest quan el sol començava a amagar-se per la serra Perenxisa. A poqueta nit pedalàrem cap el solstici d'estiu quan de sobte la frescor i la humitat de la vegetació que ens envoltava, ens acariciava les galtes, i les llums de la ciutat quedàvem a les nostres esquenes. Arribàrem a Montreal i aprofitàrem per visitar al nostre amic Pablo que estava convalecient. I allà amb conversa , amistat i bon rotllo conjuraren les forces creadores de l'univers i cremaren tot allò que ens preocupava i ens entristia amb una màgica Queimada. I amb la flama guiant els nostres més alts pensaments, tornàrem a casa pedalant sote un cel infinit i quallat d'estrelles amb la certesa que les Bicinits són pura vida.
