Com podríem en unes línies expressar tot el que vam sentir? com caben en unes paraules tanta vida?
Van tornar les bicinits, i amb elles les mirades curioses, els cors infinits, els pensaments elevats, els somriures purs i sincers i l'apassionada aventura del coneixement.
Deixant Torrent a l'esquena , creuàrem amb les nostres bici l'horta, com una serp de colors, allargada i diversa per arribar a València, on més amigues i amics ens esperaven.
Començàrem a descobrir les vivències d'Estellés en Ciutat Vella,els seus dies de periodista a Las Províncias, el Lloc on va conéixer al seu gran amor Isabel o les vesprades impregnant-se de la ciutat. Els seus poemes llegits per les persones participants de la bicinit , van inundar els carrers del Cap i Casal. En caure el vespre, àvids de molt més, vam posar rumb a Burjassot on les amigues i amics de Ca Bassot ens van parlar de l'Estellés més humà, del veí amable i estimat del poble, del poeta, de la persona. Un sopar de germanor en el local de l'associació ens va unir a totes les participants en comunió amb l'amistat i el bon rotllo, deixant surar entre tothom el missatge d'amor i futur dels poemes d'Estellés.
Ben entrada la nit pedalàrem sota les estreles per tornar a casa amb un somriure en els llavis, i la sensació que les bicinits havien tornat de la millor manera, sembrant futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada