RODES SENSE MOTOR PER UNA CIUTAT MILLOR

Manifestació. Dissabte 21 de juny a les 18.30 en la Plaça de la Verge de València .

El lema de la manifestació és RODES SENSE MOTOR PER UNA CIUTAT MILLOR. Venir amb bici. Monopatines, patins, bicis…

PATICIPA!!!

MANIFEST

RODES SENSE MOTOR PER UNA CIUTAT MILLOR”

L'article 9.2 de la Constitució Espanyola diu literalment que “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que impedesquen o dificulten la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”.
Ens preguntem si és això el que pretén el Govern de la ciutat de València amb la modificació de l'Ordenança de Circulació que prohibirà a patins, patinets i monopatins que circulen per les voreres i zones per als vianants de la ciutat. Ens demanem també si amb això anem a conservar millor el nostre entorn i els vianants estaran més tranquils sense perill que els atropellen…
El que resulta evident per a qualsevol observador és que València és una ciutat presa pels cotxes i dissenyada per a ells; una ciutat en la qual cada vegada més els automòbils s'apropien dels espais públics i tot el relacionat amb ells és objecte de grans inversions, en perjudici d'altres usuaris de les vies públiques.
No desvetllem res de nou al fer notar que el tràfic intensiu de les nostres ciutats té efectes molt negatius sobre la salut física i mental de les persones i, en conseqüència, sobre les relacions socials. És l'intens tràfic el responsable de cotes altíssimes de soroll i de la contaminació de l'aire de la ciutat; un factor que degrada greument el nostre entorn.
Per altra banda, molts conductors s'obliden de la fragilitat humana quan van al volant, i a la gran quantitat de cotxes se suma la falta de respecte pels altres: tots els dies algun vianant, ciclista o patinador corre el perill de ser atropellat per algú que no respecta els passos de zebra, que passa un semàfor en roig, que fa “cavallets” amb la moto, que circula a gran velocitat pels nostres carrers… Aquesta actitud no és privativa dels conductors d'automòbils, però és evident que les característiques d'aquestos fan que perille la vida d'aquells amb els quals es creuen. Van els nostres governants a prohibir els cotxes? És aquesta la solució?
Les solucions als problemes derivats de l'ús de la via pública no passen per censurar als més fràgils. És necessari reflexionar honestament i prendre consciència que els humans formem part de la natura, i que l'estem degradant, i amb això ens estem agredint.

I són els poders públics els que han de donar exemple i començar per plantejar-se seriosament un nou sistema de mobilitat ciutadana més ecològic i respectuós amb les persones i el medi ambient. I això no s'aconsegueix posant pegats, com la construcció de més aparcaments i grans vies; això durà a un punt de no tornada, doncs cada vegada haurà més cotxes i més contaminació…
Una ciutat per a tots necessita -a més d'una educació en el respecte pels altres- una xarxa de transport públic de qualitat en tots els seus aspectes; una restricció de la circulació d'automòbils privats per certes zones de la ciutat (per exemple el nucli antic) i la construcció d'una xarxa de carrils aptes per a rodes sense motor que faça possible moure's amb ells per tota la ciutat.
No volem promeses ni grans actes, ni “festes” d'un dia o una setmana sense cotxes… Volem que se'ns permeta i se'ns facilite circular per València tots els dies en un mitjà de transport no contaminant –com són els patins, monopatins o bicicletes- sense perill per a la nostra integritat física o la dels vianants.
I a Europa tenim exemples que això que reivindiquem no és impossible: només cal mirar cap a països com Suïssa o Bèlgica, on no només els ciclistes, sinó també els patins o patinets estan contemplats en la legislació (i no precisament per a prohibir que circulen). O exemples més immediats com París, Tolosa, Barcelona, Sant Sebastià o Sevilla, respectuosos amb els aparells de desplaçament sense motor. Respectuosos, en fi, amb les persones.
Per altra banda, està més que comprovat que en una societat tan accelerada com la nostra, fer esport és molt bo per a la nostra salut física i mental. I estem parlant d'esport a nivell no competitiu, sinó d'oci. I, com diu l'article 43 de la Constitució espanyola, “es reconeix el dret a la protecció de la salut” i correspon als poders públics fomentar “l'educació física i l'esport”. Així que no estaria de més crear espais que s'adeqüen a les necessitats reals d'usuaris de patins, monopatins i bicicletes.
Per tot el que s’ha exposat, sol·licitem als poders públics una reflexió profunda i seriosa sobre la realitat social com pas previ al dictat de normes (que en el cas que ens ocupa és l’existència d’un col·lectiu, cada vegada més nombrós, d’usuaris d’aparells de desplaçament sense motor). I que la finalitat d'aquestes siga facilitar la convivència i sancionar els abusos, i no els usos.
En fi, reivindiquem una ciutat cordial i acollidora: una ciutat en el que siguen les persones i les seves relacions, la principal prioritat.
Per una ciutat millor rodes sense motor.